Al vuitè dia de judici i amb Mark Zuckerberg a punt de declarar, Meta va tancar un acord amb els fiscals generals de 52 jurisdiccions dels EUA. Pagarà uns 17.000 milions de dòlars en deu anys i canviarà el funcionament d’Instagram i Facebook per als menors. La xifra de l’eventual multa –fins a 1,4 bilions de dòlars, gairebé el que val l’empresa a la borsa– l’havia calculada la mateixa defensa multiplicant cada infracció per la seva sanció per mirar d’influir en la sala (ens enviareu a la bancarrota?). Mai no va ser una possibilitat real. El tall de debò eren les restriccions que la jutgessa podia imposar a Meta de cara al futur.
Meta no ha pagat una multa, ha comprat el nou estàndard del sector
No les ha hagut de dictar. Meta es compromet a limitar a dues hores diàries l’ús de Facebook i Instagram per als menors de 18 anys, a bloquejar el feed i els reels de mitjanit a les sis i a silenciar les notificacions en horari escolar. A més, el nombre de m’agrada amagat, els filtres de cirurgia estètica prohibits i el feed cronològic per defecte. Poc pel meu gust, però és un principi.
Però Meta hi ha deixat una clàusula enverinada. D’aquells 17.000 milions, en paga d’entrada 12.000; els altres 5.000, només si TikTok i YouTube adopten mesures equivalents i hi posen la mateixa quantitat. Si ho fan, fins i tot està disposada a abaixar el límit a una hora al dia! En una oda al cinisme, divendres va publicar una carta oberta als principals diaris dels EUA on bateja les seves noves restriccions com “el nou estàndard del sector”.
No és filantropia, és supervivència. Després de dues dècades copiant-se els mecanismes de captura, retenció i explotació, les xarxes són clons les unes de les altres: qui posi el toc de queda primer regala els seus adolescents insomnes a la competència. Meta s’abandera com a protectora i obliga els rivals a moure fitxa. Els 17.000 milions són, en realitat, el preu de regular la competència.
TikTok i YouTube no n’han dit res. Poden deixar Instagram enfangat en advocats i acollir el jovent que a les dues de la matinada buscarà la dosi de vídeos curts. O poden avançar-se als judicis i implantar ells també les restriccions. Farien bé de recordar Microsoft: l’aplicació de la llei antimonopoli el 1998 no la va fer tancar, però la vigilància judicial constant i pensar més en advocats que en usuaris van contribuir que arribés tard a les revolucions de la música mòbil, la cerca i l’smartphone.
Don McLean començava la primera estrofa d’American Pie amb: “Fa molt, molt de temps, / encara recordo com aquella música / em feia somriure”. L’estrofa acabava amb: “The day the music died” (el dia que la música va morir). Tots l’hem cantada i tots recordem com ens feien somriure aquelles xarxes. Josep Maria Ganyet – A la fotografia: Mark Zuckerberg – Carlos Barria/Reuters
Deixa un comentari