Els catalans tenim una amarga memòria recent sobre l’eficàcia política de fer nostres els carrers per manifestar els nostres anhels nacionals. Tota una dècada de mobilitzacions ocupant hectàrees de places, carrers, carreteres i autopistes va desembocar en el peatge de la repressió, judicial i policial, per part dels aparells de l’Estat. Ara que s’albira un tancament de cicle amb l’aplicació, a contracor, de la llei d’amnistia, Ceuta provoca noves mobilitzacions nacionalistes alimentades per PP i Vox, que encara no s’acosten a la taula de rècords (en manifestants i hectàrees) del procés, però que ja fan patxoca.
El més interessant és observar les declaracions espontànies dels manifestants. D’entrada, la defensa a ultrança de l’espanyolitat de Ceuta té una implicació sorprenent: després d’anys de dir que el nacionalisme era una tara pròpia de catalans i bascos, ara resulta que el nacionalisme espanyol existeix.
Pel que fa a les banderes, destaca la uniformitat. Si en el procés convivien senyeres, estelades blaves, estelades grogues, estelades arc iris i estelades negres de santa Eulàlia, ara totes són rojigualdas amb algun aguilot esporàdic. Pel que fa als eslògans corejats, sorprèn que el principal no victoregi ningú, sinó que es limita a denigrar la mare de Pedro Sánchez. Però el més interessant no és pas el que criden els manifestants més abrandats, sinó les idees que expressen els més reflexius. Preguntats per periodistes a peu de carrer, són molts els que confessen que la política no els interessa i que només van a les manifestacions per patriotisme.
És una prova més de la profunditat d’aquella frase especialment paradoxal atribuïda a Franco. En teoria, el dictador que concentrava tot el poder polític del règim feixista li hauria dit a Jesús Fueyo, un intel·lectual que va ser alt càrrec franquista: “Fueyo, usted haga como yo, no se meta en política”.
L’antipolítica en boca dels governants és un exemple prèmium de cinisme. Aquest “no se meta en política” cal traduir-lo en “no se meta con mis acciones políticas”. Fer política no equival a ser d’un partit polític. Qualsevol petita acció que fem cada dia és un fet polític, també aquesta columna, i defugir-ho és amagar el cap sota l’ala. Màrius Serra – la foto és de Thomas Coex/AFP. Com deia Fuster: Dir bon dia ja és fer política.
Deixa un comentari